Leda Ceresara Rossi
La sera slongava
le ore inpigrìe,
el scuro portava
ricami de onbrie.
Du veci in cusina
davanti al camin,
la luna vissina
fasea da canfìn.
La nona filava
col fuso e la ròca
el nono vardava
col sigaro in boca.
Gnente altro i voleva
che starse darente
e i se la intendeva
anca sensa dir gnente.
S-ciocava el fogheto
mandando falive,
le ore dasieto
passava gualive.
La nona sercava
del nono la man
e lu pì no’l pensava
a inpissare el toscàn.
La luna vardando
con oci invidiusi
la stava spiando
du noni “morusi”
.